Actualitat

Vuitè Itinerari: De la transició democràtica a l'actualitat

El dia 20 de novembre de 1975 moria el general Franco, i s’obria una nova pàgina de la història de l’Estat espanyol. La premsa assumí, en gran mesura, la funció de parlament de paper, la qual cosa, juntament amb el progressiu avenç legislatiu –eleccions legislatives constituents i retorn del president Tarradellas el 1977, aprovació de la Constitució el 1978, eleccions generals i municipals el 1979– féu que el marc i les possibilitats d’expressió de la premsa variessin substancialment.

La transició democràtica va portar canvis molt importants en el món de la comunicació i en especial a Catalunya, ja que el procés de democratització i el posterior desmantellament del “Movimiento” van permetre que el periodisme entrés en un període amb més llibertats. A Girona, una manera d’entendre els canvis més importants d’aquesta etapa, des del punt de vista de la comunicació, és mitjançant set localitzacions essencials de la ciutat.

L’itinerari tindrà com a punt d’inici, el parc de la Devesa de Girona, el més emblemàtic de la ciutat, amb més de quaranta hectàrees. Està situat entre tres dels rius que travessen la ciutat: el Ter, l'Onyar i el Güell. Un dels elements més característics del parc és la gran arbreda de plàtans perfectament ordenats. Enmig de l'arbreda hi podem trobar un passeig central, jardins i elements arquitectònics que fan del parc un espai de convivència i esbarjo per a totes les edats.

La Devesa acull activitats tan diverses com el mercat setmanal, dimarts i dissabtes, les fires i festes de Sant Narcís i espais lúdics d’estiu. En el recinte de la Devesa hi podem trobar l'Auditori i el Palau de congressos que hi porten milers de visitants cada any.

A part dels seus orígens i del que suposa aquest lloc per a la ciutat, aquest punt té rellevància perquè s’hi va produir la primera manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre del 1976, després de la fi de la dictadura amb la mort del General Franco. La narració de l’acte va ser publicada el dia 12 de setembre de 1976 pel diari Los Sitios de Gerona, actual Diari de Girona. Entre dos i tres mil persones de la ciutat i de pobles d'arreu es van reunir la tarda de l'Onze de Setembre per commemorar en llibertat la primera Diada de Catalunya. L'acte es va celebrar al parc de la Devesa amb un públic majoritàriament jove que va reivindicar les llibertats democràtiques i exigir el restabliment de les institucions i de l'Estatut d'autonomia. Un dels punts àlgids de la tarda va ser quan els assistents van corejar “Els Segadors”, cantats per Maria Dolors Laffitte. L’escriptor i periodista Narcís Jordi Aragó va presentar Salvador Sunyer. Sunyer va recordar el que va ser i representar l'Onze de Setembre, va fer al·lusió als líders polítics i va tenir un emotiu record pel gironí Carles Rahola, molt aplaudit pels assistents. L'acte es va allargar amb diferents actuacions fins a les vuit del vespre. El diari destacà la presència de pancartes i senyeres tant a l'acte com als balcons de la ciutat.

El segon punt de l’itinerari és l’actual seu del diari El Punt/Avui, que va néixer el 31 de juliol del 2011 de la fusió dels diaris Avui i El Punt. El diari en paper Avui va sortir per primera vegada el 23 d’abril de 1976 i es va difondre arreu dels Països Catalans. El Punt Diari va néixer el 24 de febrer del 1979. La seva aparició va fer evident un canvi a Girona i al seu context comunicatiu; es tractava d’un diari finançat amb una base feble de capital privat, que es trobava sota les normes polítiques pròpies de la transició democràtica i que, des dels seus inicis, ja es va declarar com a “independent, català, comarcal i democràtic”.

Al cap de poc temps, se’n feia càrrec l’empresa editora, Edicions Periòdiques de les Comarques, S.A i a mesura que el diari progressava i millorava les seves infraestructures, el seu radi geogràfic es va ampliar de tal manera que van acabar sent presents a altres comarques catalanes, tot i que la intenció inicial era limitar-se a les comarques gironines. El tiratge va elevar-se en molt poc temps, entre el 1980 i el 1989 van passar dels 3.400 exemplars a més de 12.000. L’any 1982 va incloure la mítica revista Presència com a suplement dominical i a partir de l’any 1990, l’editora va intentar salvar de la fallida a la revista cobrint les seves despeses amb la col·laboració d’altres mitjans. Al llarg dels 90, les subscripcions al diari van augmentar notablement. El seu reconeixement també es feia més notori i segons les dades de l’OJD del 1996, el diari ocupava el segon lloc en el rànquing dels diaris amb més influència a la demarcació de Girona amb 14.590 exemplars venuts. La seva expansió va fer possible que cada vegada hi hagués més edicions pròpies d’altres comarques, un dels pocs casos en els quals no va funcionar la iniciativa, va ser amb Punt Catalunya Nord.

El diari disposa d’una edició impresa en paper i una pàgina web. També compta amb una edició nacional i una altra de pròpia per a les comarques de Girona. Pel que fa a l’estructura, l’ordre i el disseny del diari fusionat, es manté la d’El Punt però s’hi va afegir una secció d’esports en forma de suplement. Cal destacar que El 9 Esportiu, és l’únic diari esportiu en català que actualment, des de l’agost de 2011, es ven als quioscos de Catalunya. És al carrer des del 2 de gener del 2002 i significà la incorporació per primera vegada des de 1939 del català en la premsa diària esportiva. Cal també assenyalar que el diari va esdevenir un revulsiu per la llengua catalana i també una gran plataforma per reflectir el moment més alt de l’esport català. El 9 Esportiu, es ven juntament amb El Punt Avui cada dia, amb un preu unificat. D’aquesta manera va esdevenir l’únic rotatiu que ofereix cada dia dos diaris: un d’informació general i un d’informació esportiva.

Durant molt de temps, la històrica revista Presència es va convertir en el suplement dominical d’El Punt/Avui. Actualment, amb el diari dels diumenges, s’hi adjunta el setmanari La República i el periòdic d’informació econòmica L’Econòmic.

El Punt Avui diversificà els seus canals de comunicació i es va atrevir amb la pantalla petita amb El Punt Avui TV, un canal de televisió generalista que inicià les emissions el 24 d’abril de 2014. El canal està disponible a través de la televisió digital terrestre i també per Internet. La seva programació està formada per continguts elaborats aprofitant les sinergies dels diferents mitjans de comunicació del grup Hermes (primer gran grup de comunicació escrita en català) encara que també rep el suport d’altres empreses vinculades com Enderrock, El 9 Nou, Televisió de Girona, entre d’altres.

Es tracta d’un mitjà de comunicació clau pel dia a dia gironí i encara avui preserva el seu lema “independent, català, comarcal i democràtic” i així es veu reflectit entre d’altres en l’article que el diari publicà el 3 de juliol del 2015 anomenat “La tele de casa” en el que parlen sobre el recorregut de Televisió de Girona i els seus pròxims reptes.

Així doncs, tot seguit, ens dirigim al Carrer Nou, a la seu i plató de la Televisió de Girona. Aquesta emissora televisiva va iniciar les seves emissions el 26 d’octubre del 1986. Televisió de Girona és un punt essencial a tenir en compte quan parlem de mitjans de comunicació a la ciutat de Girona, en un principi es va iniciar com un projecte de “petit comitè” promogut per un grup de joves interessats en els mitjans audiovisuals durant les Fires de Sant Narcís que se sostenia per subvencions i publicitat. El 1988 però, van començar a emetre de forma regular i a partir del 2000 es va consolidar com una empresa de societat limitada. Amb aquesta consolidació i amb la unió de socis importants com Antena Local, Iniciatives i Projectes Municipals S.A. entre d’altres, incrementà notablement el seu capital. L’objectiu de la cadena és donar informació de qualitat, descentralitzada i de proximitat a la població gironina i comarques. Amb el pas del temps, aquest mitjà ha anat adquirint un paper important en el món de la comunicació, tot i la complicada situació en la qual es troben els mitjans de comunicació amb l’aparició d’Internet. Televisió de Girona ha sabut mantenir al seu públic adaptant-se als nous temps i sobretot, donant informació “de casa i pels de casa”.

Pocs anys després, la cadena ja arribava a gairebé tota la demarcació de Girona. Entre els seus primers programes, podem destacar “Hola Girona”, “Redacció Oberta” i “Impacte”. El 31 de març del 2011, el Diari de Girona publicava un article en el qual es commemoraven els 25 anys d’aquesta cadena de televisió local. Per celebrar aquest aniversari, es va omplir l’Auditori de Girona amb 1.100 persones. Durant l’acte, es van projectar imatges antigues de la història de l’emissora, “no tant de les instal·lacions o de l’engranatge, sinó sobretot de les persones que hi han passat i que són les que millor marquen aquest pas del temps” segons explicava el director del mitjà. Després d’aquesta projecció, l’acte acollia un lliurament de premis, amb les categories de Comunicació, Cultura, Esport, Empresa i Innovació, que es lliuraven a aquelles persones que havien treballat o donat suport a Televisió de Girona. Finalment, l’acte es va cloure amb una cantata realitzada per uns 180 alumnes de diversos instituts de la ciutat.

En una notícia publicada 13 de juliol del 2015 al Punt Avui titulada “La tele de casa” s’hi explica els orígens del canal i com s’ha adaptat a les noves tecnologies per tal de poder-se mantenir com el mitjà de comunicació de referència per 28.000 espectadors. El 2008 van fer el pas cap a la TDT i, sens dubte, això va marcar un abans i un després, ja que gràcies a això van poder millorar les seves infraestructures tecnològiques i així professionalitzar-se com a empresa. Aquesta emissora ofereix una gran varietat de programes que tracten diverses temàtiques, des dels esports amb “Actualsports”, “Tot rodó” i “El Convocat” fins a la política amb “L’entrevista”, la cultura amb “Ciutat de llibres,” “Temporada Alta” i “Picalletres” fins a la gastronomia. Un dels programes que emetien, “L’Espiral de la història” va arribar a ser finalista als premis Zapping a l’edició de l’any 2005, on s’explicaven els fets que han marcat la ciutat de Girona.

Pel que fa a la ubicació, les instal·lacions de TV Girona en els seus inicis es trobaven en un pis de la Carretera Barcelona, on van començar amb emissions puntuals. Des del 2008, TV Girona es troba al Carrer Nou, un dels més importants del Barri Vell, al centre de Girona, ben a prop de la Plaça Catalunya. El plató es pot veure des de fora, ja que uns vidres permeten tafanejar a qualsevol ciutadà que hi passi per davant, i amb sort pot veure una emissió en directe. Això permet una gran proximitat entre el mitjà i la ciutadania A més, és un bon lloc per observar la vida social de la ciutat, ja que hi ha un gran nombre de comerços i és un carrer molt transitat, que fa de frontera entre el Barri Vell i la part moderna. Actualment, aquesta emissora emet dos informatius diaris i una quinzena de programes de producció pròpia.

La quarta parada és el Museu del Cinema situat a l’Antiga Casa de les Aigües, un punt cèntric del barri del Mercadal, davant la plaça U d’octubre. El Museu del Cinema de Girona és un dels pocs museus del món on es pot fer un viatge a través de la història de les imatges, mostrant els antecedents i orígens del cinema, com a tècnica i com a espectacle visual, des dels inicis del setè art fins a l’arribada de la televisió.

El seu origen cal buscar-lo en Tomàs Mallol i la seva passió per l'art i, sobretot, per la tècnica cinematogràfica, que ja se li desvetllà de ben jove amb les projeccions de cinema a l'aire lliure a la plaça del seu poble. El gener de 1994, l'Ajuntament de Girona va adquirir aquesta col·lecció amb l'objectiu que fos la base del Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol. El museu va ser inaugurat el 8 d’abril de 1998 a Girona amb el principal objectiu de recollir tots els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència per a posar-los a l'abast de tothom. Els objectes que podem veure expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin va ser el procés tècnic que va desembocar en l’invent del cinematògraf el 1895. És el primer museu d'aquestes característiques de l'Estat espanyol i dels pocs a escala europea, que acull una gran varietat de material precinematogràfic i cinematogràfic. A la seva inauguració hi van assistir més de 400 persones entre ells, el conseller de Cultura de la Generalitat, la delegada del Govern a Catalunya, el president de la diputació i l’alcalde de Girona.

A part de l'exposició permanent que mostra la Col·lecció Tomàs Mallol, el Museu del Cinema disposa també d'un actiu servei educatiu amb una oferta pedagògica relacionada amb el cinema i la imatge, un extens programa d'exposicions i activitats temporals i un Institut d'Estudis amb servei de biblioteca, videoteca i hemeroteca. Tot això sense oblidar la seva tasca primordial de difusió i manteniment del patrimoni històric.

Actualment ja fa 20 anys de la seva obertura i cada dia centenars de persones d’arreu del món el visiten fascinades per l’exposició interactiva, amena i didàctica que ofereix. Hi ha rèpliques dels objectes exposats perquè el visitant pugui manipular-los per entendre el seu funcionament i la imatge que produïen. Els textos de la sala estan traduïts al català, castellà, francès i anglès. Tot plegat fa que aquesta exposició, tant per la seva temàtica com per la manera de presentar-la, sigui apte per a tots els públics, independentment de la seva edat, nivell cultural, nacionalitat, cultura, idioma o interès pel cinema.

És un punt d’alt interès per a la ciutat, ja que les col·leccions que s’hi poden trobar són úniques, es podrien, de fet, considerar relíquies de la història que fan més rica culturalment a la ciutat de Girona. Com es pot imaginar la seva inauguració no va quedar en segon pla i tots els mitjans de la comarca van narrar la bona nova, a El Diari de Girona va publicar la crònica de la inauguració del museu el dia 9 d’abril de 1998.

Com a cinquè punt, tenim el Diari de Girona que actualment es troba al Passeig General Mendoza, un punt molt cèntric en ple nucli urbà. Es tracta d’un referent quan es parla de mitjans de comunicació locals en l’àmbit gironí, ja que va ser un dels primers diaris de la província. Fa 40 anys era conegut amb un nom ben diferent, es feia dir Los Sitios, i va ser creat pel règim franquista i es convertí en l’únic diari que publicava a Girona. Gràcies a la democratització del país, el diari començà a realitzar una sèrie de canvis com la introducció de notícies en català. La nova normativa reformista permetia la privatització dels mitjans de comunicació i el 1984 el diari va trencar el seu lligam amb Medios de Comunicación Social del Estado i es va privatitzar. Un altre dels canvis, a conseqüència de la privatització del diari, va ser a la capçalera que aquesta passà a ser compartida per dos noms Los Sitios i Diari de Girona.

Fou l’any 1988 quan es va retirar Los Sitios de la capçalera i tres anys després el seu contingut, en la seva totalitat, era en llengua catalana. A mitjans dels anys 90 l’empresa editora, Editorial Gironina, S.A., es trobava sumida en una crisi econòmica que malauradament la portà a fer fallida. El 1996 el diari va ser comprat pel grup Prensa Ibèrica i d’aquesta manera van poder sortir d’aquesta crisi. El nou grup va mantenir l’equip directiu i de redacció i, malgrat la desconfiança que alguns tenien en deixar el diari en mans d’una empresa que no era de Catalunya, els resultats van ser favorables: poc després de prendre possessió del seu càrrec, el tiratge del diari ja superava els 5000 exemplars. Amb l’auge de les noves tecnologies i l’aparició d’Internet, el 1999 el diari va considerar necessari introduir-se al món digital, sent el primer de les comarques gironines en fer-ho, i va començar a publicar les seves edicions a la xarxa.

Una de les característiques de la línia editorial a destacar, és la seva independència i la relació de proximitat amb Girona i les seves comarques, progressivament s’han anat adaptant als nous temps, es podria dir que ha crescut de la mà de la ciutat. La proximitat és una de les millors qualitats del diari.

El sisè punt de l’Itinerari és la seu de FEM Girona a la Rambla de la Llibertat. Ens trobem al bell mig del Barri Vell de Girona, al costat del riu Onyar, ben a prop de l’Ajuntament i del centre comercial. L’Eduard Cid i en Julià Bernabé són les dues veus més emblemàtiques de la ràdio a les comarques gironines i van començar el seu tàndem professional l’any 1994, quan Bernabé arribà a Girona a dirigir Onda Rambla Girona. El mateix any, la Ràdio del GEiEG, on Cid treballava, va cedir els drets d’explotació a Onda Rambla. El 2004, Onda Rambla trenca amb Onda Cero, i, després d’uns mesos sense emissions, el grup ABC comprà aquestes dues emissores amb el nom de Punto Radio. Els nostres dos locutors hi continuaran treballant, amb una programació local que acaba el 2011, quan ABC decideix tancar les delegacions. Es van refugiar sota el paraigua de COM Ràdio, a la freqüència municipal de l’Ajuntament, on a partir del 2012 realitzaven un magazín. El setembre d’aquell any, la COM canvia de marca i passa a ser La Xarxa, impulsada per la Diputació de Barcelona. En aquest context, Eduard Cid i Julià Bernabé creen la productora Girona Ràdio S.L. per oferir-hi continguts locals sota el nom de FeM Girona. Segons el Punt, tota aquesta teranyina de noms, “exemplifica una mancança en el cas de Girona: la necessitat d’una ràdio municipal forta que mai hi ha estat”.

L’octubre del 2017 va vèncer el contracte de la gestió de la Xarxa, i l’Ajuntament de Girona va decidir treure a concurs la producció dels continguts de l’emissora municipal. Girona Ràdio S.L. decideix no presentar-se al concurs públic per diferències econòmiques. Finalment, el concurs no es va dur a terme per motius tècnics i es va trobar una solució provisional que garantia les emissions a la freqüència 92.7.

El periòdic-e El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, va publicar un article d’opinió signat a dues mans entre Eduard Herrero, expresident del Club de Bàsquet Santa Eugènia de Ter (CESET), i Manel Mesquita, editor i alma mater del mitjà. Com a mitjà de barri, s’hi exposava la visió dels ciutadans de Girona enfront del tancament de la ràdio local: desconcert i incomprensió. El titular parla per si sol: “Fan plegar FeM Girona: no ho entenem”. “Tenim el dret a dir que FeM Girona ha estat un gran mitjà de comunicació i no acabem d’entendre que ara es tanqui”, Aquest és un fragment de l’article que mostra el descontentament dels qui trobaven en aquesta emissora la informació de proximitat que cal en una ciutat com és Girona.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter [eldimoni.com] era un periòdic local, concretament dels actuals barris de Santa Eugènia de Ter, portat per voluntaris que volien donar als seus veïns i veïnes una informació de qualitat i de proximitat. Malauradament, l’estiu del 2018, van deixar la seva funció per agafar-se unes "vacances indefinides", segons l’expressió del seu editor Manel Mesquita. Fou, casualment, el mateix estiu en què FeM Girona deixava d’emetre des de la seu on ens trobem.

L’itinerari acaba amb un fet molt recent: l’Acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona per canviar el nom a la plaça Constitució. El Punt Avui publicava el 20 de gener del 2018 una noticia en la que s’informava que la comissió del nomenclàtor havia aprovat rebatejar la plaça Constitució per plaça U d’Octubre. L’espai que avui coneixem amb aquest nom, abans s’anomenava plaça de la Constitució, però a causa dels successos de l’1 d’octubre del 2017, em que se celebrava el Referèndum per a la Independència de Catalunya, i el rebuig de la ciutat enfront de la violència exercida per les forces de l’Estat als punts de votació del referèndum, es va proposar el canvi de nom. Ja des dels seus orígens aquesta plaça tenia un sentit simbòlic i reivindicatiu; va ser dissenyada per commemorar la promulgació de la primera constitució democràtica després del franquisme el 6 de desembre del 1978; el nom va ser aprovat el 4 de desembre del 1981. El projecte va ser encarregat a Elies Torres, José A. Martínez i Juli Esteban entre d’altres amb la col·laboració de l’arquitecte Carles Lloret.

Antigament en aquests terrenys s’hi aixecaven naus industrials, ja que la proximitat amb el riu Onyar en feia una zona òptima per la producció, però el 1971 es va qualificar l’espai al Pla General com a zona verda i a partir d’aquell moment se’l va començar a preveure com a plaça. Ha patit grans canvis fins a tenir l’aspecte actual, d’alguna manera es podria dir que el seu disseny recrea una arbreda separada per les figures polièdriques de formigó, també hi trobem una font de lletres, uns caps de carpes de l’Onyar, monedes que estan davant de la que era la seu del Banc d’Espanya i uns bancs amb formes curioses. En un d’aquests bancs hi trobem esculpida una figura, realitzada per Francisco López Hernández, que representa a l’única nena que va néixer el 6 de desembre del 1978, el dia de la Constitució.

El canvi de nom de la plaça va tenir molt ressò en tots els mitjans de comunicació de la ciutat. A El Punt Avui, com s’ha citat anteriorment, el 20 de gener del 2018, amb el titular “Acord per canviar el nom de la plaça Constitució” van notificar el succés, al llarg del text es fa palesa la importància de l’esdeveniment. En explicar els motius del canvi, el diari senyala sobretot el caràcter simbòlic, ja que la constitució a la qual feia referència la plaça és la mateixa per la qual les forces de seguretat de l’Estat justifiquen la seva violenta actuació. Al Diari de Girona el 19 de febrer del 2018 van fer una prèvia, per explicar com seria l’acte de presentació oficial de placa i les activitats que s’hi farien durant la jornada del 21 de febrer del 2018. A la placa s'hi pot llegir: “Durant el referèndum de l'U d'Octubre de 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pacífica el seu dret de vot. Aquesta plaça vol deixar testimoni d'admiració, memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge". Així mateix, en un extrem de la plaça s’hi indica el nom d’U d’Octubre i a sota la frase: "Només hi ha una cosa pitjor que l'oblit. No saber que s'oblida", del filòsof Xavier Antich.